7 d'abril de 2018

Un dia, entre uns llibres que em van deixar a segon de bup, vaig trobar-hi el meu nom escrit diverses vegades. En una plana en blanc hi havia aquest poema: 

"L'aigua i la flor (Sonet, 1988)

Ja no recordo ni on vinc, ni on ens vam trobar,

crec que fou un dia envaït per la tristor,

vas aparèixer regant-me a mi, una flor,

i el teu dibuix costós als ulls se'm va gravar.

Penso amb tu com un riu allargant-se en la fosca,

perquè sé que és en va, ja que sols un llarg bes

a mi et pot fer arribar, i sens tu no sóc res,

i em quedo tan sol i tan trist com una mosca.

Jo em marceixo si tu, l'aigua, m'abandones

floreixo si quant ets rosada m'acarones,

i m'ofego si quan tu ets bassal em cobreixes.

Perquè et necessito i sens tu no puc estar,

i perdona si un bocí teu he d'agafar,

car, jo t'estimo i en tinc prou si em coneixes."

En el meu dietari vaig respondre-li això. Però mai vaig fer-li arribar. 

"Estupefacta. Un petit extraterrestre humà s'ha acostat a mi. Vells escrits oblidats me n'han fet adonar. Aquest ésser ha estat durant 8 anys al meu costat i s'amagava rere una paret freda, irònica. I jo tenia els ulls cegament tapats. Potser ha sofert? No sé com explicar-li que també jo m'hi estava inconscientment a la vora. Petits moments junts, un fatídic 14 i un desànim esperançador per una música compartida. 

Et contesto amb un sí amical, si jo sóc l'aigua i tu la flor."

M'agraden les plantes, m'encanten les flors i un munt de vegades m'ha acompanyat aquest paràgraf:

Jo em marceixo si tu, l'aigua, m'abandones

floreixo si quant ets rosada m'acarones,

i m'ofego si quan tu ets bassal em cobreixes.

Trenta anys després, m'emociono de pensar com l'enamorament ens dóna inspiració, com ens endinsa en la creativitat i l'art, com ens evoca. Ens fa trobar paraules, notes, colors, gestos... és un motor bioquímic que ens dispara cap a una plenitud. Cal saber caure també, de l'enamorament. Però això seria un altre capítol. Ara vull agraïr la delicadesa d'aquell noi tímid i distant, el seu poema va ser una grata sorpresa, una dosi d'emoció. Les seves paraules apareixen entre les plantetes de casa i m'evoquen a somriure.

Flowers in your hair
The lumineers