Tot i això, tenia els meus dubtes de fer vaga. Un altre dia m'esplaiaré en aquest sentit. Ara vull fer present a les dones del meu voltant que m'han animat a fer vaga, malgrat encara tinc reticències evidents.
En un dia com avui, veiem estadístiques comparades sobre violència de gènere o sentim durs testimonis sobre vivències de desigualtat. Jo, us convido a cadascuna de vosaltres a practicar l'alliberament d'una manera ben senzilla.
Sostenidors fora! Deixeu els sostenidors a l'armari. Són una peça de vestir que ens encaixonen físicament i moralment. No cal renunciar a estar guapes i atractives. Només cal abandonar els convenis socials que secretament exigeixen que hem de tenir els pits d'una sola mida, rodons i tan perfectes que no pot ni insinuar-se el mugró. Deixeu que la vostra pitrera, ferma o caiguda, tremoli al vostre aire; que salti cap aquí-cap allà si balleu; que s'entrevegi si porteu escot. És una part del cos femení preciosa. Per què la tapem i ensarronem? Per què esperem al vespre a deslligar-nos d'aquesta pressió que suportem tot el dia?
Proveu-ho, si més no. O, almenys, plantegeu-vos realment per què els porteu. I les que necessiteu els sostenidors per a temes de salut o d'anatomia, benvinguts siguin. Però no els acceptem per imposició social.
Per la seva vida dolorosa i per la seva aposta a favor dels drets civils, em sembla oportú escoltar a la Nina Simone. I perquè quan ens treiem els sostenidors ens sentim genial!
Feeling good
Nina Simone
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada