L'ambició de l'inconformisme és el que em belluga a encomanar al meu gremi a tenir una presència activa al carrer, prenent partit del moment que vivim.
El que m'afegeix al tall de l'autopista a les set del matí. Paralitzar el nostre petit país per donar un cop de puny sobre la taula: que ja en tenim prou de bestieses!
El que em fa picar cassoles a quarts d'onze de la nit, deixant el sopar a mitges i les cassoles inservibles per a la cuina.
És l'ambició de l'inconformisme el que m'autoconvenç que cal alimentar l'esperança. Perquè, mentre la il·lusió ens engega els motors de la revolució, és l'esperança el que ens permet avançar. L'esperança ens ajuda a no decaure, malgrat l'entorn és cruent i la impotència pren protagonisme.
L'ambició de l'inconformisme, als maltractes permanents. Malgrat la tristor i el descoratjament, estimat Carles Capdevila, avui celebro el casament d'aquestes paraules. Perquè el fill de l'ambició de l'inconformisme és la lluita pacífica i persistent.
Siusplau, no us perdeu aquesta versió del clàssic de Dylan. A mi m'alimenta una mica l'esperança...
Blowing in the wind
Bob Dylan. Versió (millorada!) de Sam Cooke
Gràcies, Gorka, per compartir aquesta música ;)
