Per la memòria, que no m'és massa fidel. Perquè hi ha coses tan boniques a compartir! Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...
dimarts, 29 d’agost del 2017
29 d'agost de 2017
Les terres baixes d'Holanda ens han atrapat. Les terres baixes inundades de bicicletes i de silenci. L'aigua transporta. Les cases volen robar claror al cel opac i s'omplen de vidres. Desenes de flors variades intenten posar el color que l'absència del sol amaga. Els dics representen un pols entre l'home i la natura. Dear family, we are grateful of your welcome. We fall in love with your landscape, your people, even your rain. Thanks! Irremediablement se m'acudeix aquesta cançó... Bicicletes Blaumut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada