"Tinc un desig: que tot valgui la pena"
L'altre dia vam estar al concert de Txarango amb els meus 6 nebots, entre 10 i 14 anys. De tornada, estàvem tots eufòrics. Vam omplir el viatge en cotxe d'una acalorada argumentació sobre el grup i la música que acabàvem de sentir i ballar. Faig un petit resum, de part de tots, de per què ens agrada Txarango.
Es tracta d'una música alegre, optimista, t'arrossega a ballar. D'una música de qualitat amb molts músics sobre l'escenari que no només toquen, sinó que també canten. Quanta sintonia no escrita en cap pentagrama! Deu ser la sintonia d'una manera semblant de mirar la vida?
La música és fresca i refrescant. Però no és mediocre. Per res del món. És una música que parla obertament de les vergonyes actuals. Es compromet amb persones que no són anònimes, sinó que tenen cara i ulls, una veu que reconeixen. Persones que el nostre sistema exclou i trepitja. Persones que ens interpel·len i ens desperten de les inèrcies despietades. Txarango els allarga la mà i diu: "Som aquí, denunciem i repudiem el que us passa". Gràcies per fer-nos d'altaveu.
"Volem que la nostra música serveixi per abraçar la feina de moltíssima gent que treballa en la construcció d'altres mons possibles".
"És important polititzar els fets i no només el discurs". Entrevista al Regió 7
Em sembla interessant que els meus fills i nebots tinguin tan a l'abast uns joves, que de la música, en fan una opció de vida positiva i disconforme.
Vet aquí l'últim disc,
i "... que tot valgui la pena".
