Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

dissabte, 28 de gener del 2017

27 de gener de 2017

A Càntut, en Carles Belda i Sanjosex, ens posen a l'abast un tastet de cançons d'avis, passades per una mena de destil·leria que les actualitza.

Un pont entre l'ahir i l'ara. Connexions entre vides diferents a les que vivim. O potser no tan diferents com voldríem. 

Jo que els ho agraeixo, perquè quan es tracta de ponts, sempre són benvinguts.

El Pomeró
Carles Belda i Sanjosex (Cançó de Narcisa Freixas)

El pardal
Carles Belda i Sanjosex



Vull tafanejar sobre el projecte Càntut


"Fins i tot la branca més petita de la família humana, en algun moment, ha gravat el seu somni a la roca on ha viscut. Somnis reals i, de vegades, plens de sofriment. Però es corresponen amb el trosset de terra d’on surten. Totes aquestes formes d’expressar els sentiments han format l’obra de generacions de poetes, músics i cors humans anònims. En l’era dels avions, les comunicacions i les explosions atòmiques estem a punt d’escombrar de la terra el folklore que hi queda sense malmetre. Avui, només a uns quants folkloristes sentimentals com jo ens inquieta aquest panorama. Però demà, quan sigui massa tard i tothom avorreixi la música automatitzada distribuïda de forma massiva, els nostres fills ens menysprearan per haver llençat el millor de la nostra cultura."
ALAN LOMAX 
Etnomusicòleg nord-americà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada