(No et fixis en el text que és una mica depriment... )
Come on up to the house
Tom Waits
Una versió menys fosca i més folk.
Come on up to the house
Versionada per Sarah Jarosz
divendres, 30 de desembre del 2016
30 de desembre de 2016
Et deixes portar per la bellesa de la cançó, per la veu més que fonda, tenebrosa. Els quatre acords que t'atrapen i et fan escoltar-la repetidament. M'encanten les teves troballes.
(No et fixis en el text que és una mica depriment... )
Come on up to the house
Tom Waits
Una versió menys fosca i més folk.
Come on up to the house
Versionada per Sarah Jarosz
(No et fixis en el text que és una mica depriment... )
Come on up to the house
Tom Waits
Una versió menys fosca i més folk.
Come on up to the house
Versionada per Sarah Jarosz
diumenge, 25 de desembre del 2016
Nadal 2016
Escoltar aquest oratori, conèixer com es va escriure i composar, m'apropa més al Nadal. Entenc que és molt personal, però m'agradaria pensar que tothom pugués escoltar-lo algun cop a la vida.
Fixeu-vos amb el flabiol de l'inici; amb els camells cansats; els patges que remuguen; l'àngel que exalça a Déu; tots els pastors que feinegen i passen fred... No hi falta cap símbol litúrgic: l'aigua, l'estel, la terra, les llavors, el cep, la nit, el pou...
Un poema musical i espiritual.
Oratori del Pessebre
Pau Casals i Joan Alavedra
Fixeu-vos amb el flabiol de l'inici; amb els camells cansats; els patges que remuguen; l'àngel que exalça a Déu; tots els pastors que feinegen i passen fred... No hi falta cap símbol litúrgic: l'aigua, l'estel, la terra, les llavors, el cep, la nit, el pou...
Un poema musical i espiritual.
Oratori del Pessebre
Pau Casals i Joan Alavedra
Hi ha una publicació adpatada d'aquest text en format d'àlbum il·lustrat. Està feta per Ulises Wensell i la trobo molt ben aconseguida. És una llàstima que estigui fora del mercat. Es pot aconseguir, això sí, en algunes biblioteques.
dissabte, 24 de desembre del 2016
Nit de Nadal de 2016
Aquesta nit, plena de pessebres i naixements, Tions, Pares Noels i Santes Claus, aneu alerta amb els dimoniets que ens compliquen la vida!
He sentit a una colla de l'escola que la cantaven i m'ha sentat de meravella. La veritat és que m'encanten les nadales, però cal vigilar que no embafin. Doncs vet aquí una dosi de digestiu per cantar aquests dies.
Molt bon Nadal.
Dimoni Pelut
Guida Sellarès
He sentit a una colla de l'escola que la cantaven i m'ha sentat de meravella. La veritat és que m'encanten les nadales, però cal vigilar que no embafin. Doncs vet aquí una dosi de digestiu per cantar aquests dies.
Molt bon Nadal.
Dimoni Pelut
Guida Sellarès
diumenge, 18 de desembre del 2016
18 de desembre de 2016
M'ha captivat. Aquest llibre m'ha enganxat des de la compassió, ben entesa. Posar-se a la pell de la gent, del que explica, del que viu, del que purga, dels seus dubtes i les seves renúncies, de l'absència de paraules i expressions per a definir allò que ha passat i que no s'ha reconegut prou. Què en sabem de Txernòbil?... Potser cal dir que ens implica, i molt, conèixer què passa amb l'energia atòmica. Imagino que molta gent es tirarà enrera, per la mandra que fa llegir un text tenebrós. No m'ho ha semblat a mi, de tenebrós. Ni morbós. M'ha semblat que parlava del dia a dia de persones que un matí d'abril se'ls capgira la vida i entren a una dimensió que encara està per definir.
De pas i com a decorat de fons, s'hi descriu l'autèntica realitat del poble soviètic. Retrat d'una societat ensinistrada(?) a obeir pel bé de la pàtria, pel (fals) bé comú.
Gràcies, Svetlana Aleksiévitx per la teva novel·la de veus.
Als testimonis, de vivències doloroses que no sabem com podrem acompanyar, gràcies també per ser tan valents de narrar-ho.
Dedico a l'autora i als afectats d'aquesta catàstrofe una cançó que parla d'un bonic abril. Aquell abril de 1986 també era preciós. Fins a l'incendi del reactor.
Bello abril
Fito Páez
dijous, 8 de desembre del 2016
8 de desembre de 2016
I no puc evitar de proposar també el llibre de Jordi Sierra que retrata una escena típica on una menuda perd la seva nina (com ara jo mateixa, fa molts i molts anys). Malgrat no vaig trobar en Kafka ni el carter de nines, ho he superat... crec.
Kafka i la nina viatgera
Jordi Sierra
Ed Columna
cantada per Miquel Gil
Cd de Musiquetes per la bressola
Mareta, mareta
Anit vaig somiar
Que una nineta
M'havies comprat
La nina tenia bonicos els ulls
La cara ben fina
I els cabells molt rulls.
La nina plorava
Quan jo la dormia
I si li cantava
La son li venia
Mentre l'engronsava
Així jo li deia
Adorm-te nineta
Nina de ma vida
Mareta, mareta
Anit vaig somiar
Que una nineta
M'havies regalat
La nina tenia bonicos els ulls
La cara ben fina
I els cabells molt rulls.
Mama jabet bebe
dimarts, 6 de desembre del 2016
fes pam a la banca
Cal fer comentaris sobre la Banca, la seva història recent (i precedent), el seu despotisme i la seva impunitat?
Millor busqueu informació per altres canals. El que jo proposo és fer accions.
O sigui, passa de l'opció hegemònica, i busca alternatives.
Si ens interessa la propoció d'alternatives, en el web http://pamapam.org/ca/user/
hi ha informació de formació d'activistes.
Si ens interessa la denúncia de la banca convencional, hi ha la campanya banca armada. L'any vinent es prepara alguna acció de carrer sobre aquest tema. És una campanya que va de bracet amb el Centre Delàs, que treballa regularment el tema. http://www.centredelas.
Si ens interessa la promoció de la banca ètica, recordem també que hi ha els companys i companyes de FETS: http://fets.org/
Per a tots els gustos. Gent: en aquests dies d'esperança, no desestimem aquestes petites o grans llums de Nadal!
divendres, 2 de desembre del 2016
3 de desembre de 2016
Llegint aquest text (al Catorze.cat), m'identifico i em sento petita, molt petita, alhora que universal. No és ben bé un consol sentir-se universal. Simplement em serveix per relativitzar la culpa, que vol agafar espai i prendre'm lucidesa. Em serveix també per entendre que la humanitat té molts milions més de grisos i matisos, que de blancs o negres. El repte constant de tornar a començar pel més proper. Perquè, alhora i malgrat el sentir-se malament, ser mare, és una de les meravelles més impressionants que la vida ens ofereix.
Verd aigua
Marisa Madieri
Editorial Minúscula
"Avui estic en desacord amb mi mateixa i voldria poder apartar-me de mi. Els he fallat als meus fills, els he fet sentir malament amb un atac d’impacient i agressiva estupidesa. De vegades el vent de la gràcia bufa tan lluny de nosaltres que ens tornem dolents i obtusos fins i tot amb les persones que més estimem.
No he amagat que em sentia avergonyida i ja m’han perdonat. Sovint els fills saben ser molt més comprensius i madurs que els seus pares.
De vegades em sento incòmoda en el paper de mare, em sembla que sóc incompetent, que educo de qualsevol manera, que parlo poc, que deixo que s’escapin debades els anys i dies preciosos de convivència amb els meus fills, que ara ja són tan grans. Me’ls miro i els trobo agradables i macos i penso en el buit que deixaran a casa meva quan se’n vagin. Me’ls miro i em segueixen semblant indefensos i voldria acceptar a sobre meu la càrrega de dolor que la vida els reserva a ells, com a tots. Em sento d’alguna manera responsable de la seva felicitat i em demano si han rebut les armes i els instruments necessaris per fer eleccions conscients, per ser ferms en les proves, forts en les decepcions, generosos en l’èxit, per estimar i viure en el significat."
Verd aigua
Marisa Madieri
Editorial Minúscula
"Avui estic en desacord amb mi mateixa i voldria poder apartar-me de mi. Els he fallat als meus fills, els he fet sentir malament amb un atac d’impacient i agressiva estupidesa. De vegades el vent de la gràcia bufa tan lluny de nosaltres que ens tornem dolents i obtusos fins i tot amb les persones que més estimem.
No he amagat que em sentia avergonyida i ja m’han perdonat. Sovint els fills saben ser molt més comprensius i madurs que els seus pares.
De vegades em sento incòmoda en el paper de mare, em sembla que sóc incompetent, que educo de qualsevol manera, que parlo poc, que deixo que s’escapin debades els anys i dies preciosos de convivència amb els meus fills, que ara ja són tan grans. Me’ls miro i els trobo agradables i macos i penso en el buit que deixaran a casa meva quan se’n vagin. Me’ls miro i em segueixen semblant indefensos i voldria acceptar a sobre meu la càrrega de dolor que la vida els reserva a ells, com a tots. Em sento d’alguna manera responsable de la seva felicitat i em demano si han rebut les armes i els instruments necessaris per fer eleccions conscients, per ser ferms en les proves, forts en les decepcions, generosos en l’èxit, per estimar i viure en el significat."
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)