Perquè tot i saber-ne molt poc, de l'Andrew Bird, té un nom tan peculiar i naturista que m'enganxa.
Impacient perquè quan l'escolto em genera bon humor, i ens en cal molt, de bon humor! Perquè quan algú xiula, ja se sap que està de bon humor, oi?
Impacient perquè el violí surt de la cambra, de l'orquestra i del liceu. Surt i entra al pop; perquè accedeix a un públic diferent. Nyigo, nyigo, nyigo. No cal el frac per escoltar-lo! Visca, visca i visca.
Impacient per tot el que la vida em té preparat: les sorpreses, les penes, les rutines, els esclats d'alegria o els somriures per sota el nas.
Impacient per endinsar-me una mica més en la saviesa d'una flor que s'obre, o d'una fulla daurada que cau. Impacient per endinsar-me en la teva mirada quan em despulla, o les teves mans quan em miren.
Danse Caribe
Andreu Bird
"Allò que porta els pardals a la font;
allò que et fa córrer per les muntanyes;
Anem confonent els núvols..."
Orpheo looks back
Andrew Bird
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada