Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

diumenge, 10 de juliol del 2016

10 de juliol de 2016

Aquest matí dedico la cançó a la meva mare, pels seus 75 anys de vida, d'heroïna, de filla, de dona, de mare i d'àvia.

En aquesta evocadora cançó algú diu que no vol ser l'heroi de ningú, que vol fer vida normal. Però a vegades el dia a dia, l'atzar, fins i tot allò no desitjat... ens porta ser herois i heroïnes. Sense capa, sense volar. Herois i heroïnes dels de debò. Gràcies mama pel teu recorregut heroic.


Hero
Family of the year



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada