21 de febrer de 2016

Sóc una seguidora molt llunyana del fotoperiodisme. M'atrau la seva rudesa i realitat. Alhora, em desperten molta curiositat els fotògrafs, les fotògrafes que estan a primera línia. Com captar aquestes imatges sense formar part també de la història de qui és fotografiat? Quantes vides deuen arrossegar, cada una de les imatges?

Aprofito que aquesta setmana s'ha donat el premi World Press Photo per fer una petita menció a la tasca dels fotoperiodistes.

Aquest any el guanyador ha estat WARREN RICHARDSON, amb una fotografia certament impactant. Ens repetim en el tema, però prefereixo pecar per insistència que per indiferència. 

El diari Ara diu:

"... una imatge en blanc i negre que mostra dos refugiats passant un bebè d'un costat a l'altre del filat que marca la frontera entre Sèrbia i Hongria."

L'autor explica: 

"Vaig estar quatre o cinc dies i nits a la frontera, però aquest moment va ser molt ràpid: els refugiats anaven i venien", explica, en declaracions recollides per l'agència Efe, el fotògraf, que assegura que en un primer moment no es adonar que el que els homes s'estaven passant era una criatura."

Richardson, que treballa com a 'freelance', ha explicat que la fotografia no es va publicar en cap mitjà.

Vull conèixer més sobre Warren Richardson

M'atrapa també una cita que sembla ser el seu lema: 
"No hem heretat la terra dels nostres avantpassats, l'agafem prestada dels nostres fills"