4 de novembre de 2018

La Tere ens ha parlat avui de la meravella de tot el que la natura ens ofereix, els grans astres, els generosos arbres, el vent furiós, la pluja suau, el cant del rossinyol o el salt d'una granota... Fins i tot un bri d'herba insignificant. Són regals de la Vida, a qui estem unides, en una sintonia molt suau i subtil. Sant Francesc va ser dels primers a proclamar-ho i a parlar-ne amb l'idea d'ecologia que s'utilitza actualment. El seu Càntic de les criatures n'és una mostra preciosa. 

Aquesta mirada amorosa que ens agermana amb el que ens rodeja, em sembla indissociable d'una mirada que va més enllà del cel.

He tingut l'oportunitat de visitar el cel extraordinari del Montsec i escoltar  el funcionament de l'univers de forma molt entenedora. Partícules que es mouen, que viuen, que moren, que ens arriben i que fan possible la vida. 

T'ho expliquen i sonen distàncies tan gegantines que surten dels marges de la ment i es fa impossible d'imaginar. Només et sents petita, molt petita, i penses que no som res, que estem enmig de l'infinit. 

La menudesa d'un bri d'herba i l'increïble dimensió entre els planetes i les galàxies. 

I res no és en va i res és relatiu perquè estem connectades al bri d'herba; el bri d'herba a les pedres; les pedres, a la Terra; la Terra, a les estrelles; les estrelles, al més enllà; i el més enllà a Déu.


Partícules de Déu
Petit de cal Eril