Hem dut a terme la setmana de la cooperació i la solidaritat. Recordo quan ho vam celebrar l'any passat, enmig de la nostra revolta de país. Mirar altres països em quedava tan lluny, em desconcentrava, em feia nosa davant la rellevància del que vivíem.
Aquest any però, les xerrades m'han fet connectar el que passa en aquests territoris, amb la nostra realitat. La privació de llibertat va lligada sempre a interessos de poder i de diners. Quants països s'han aniquilat en nom d'una "justícia" hipòcrita? Esgarrifa de saber-ho.
Però també posar sobre la taula que hi ha consciències que troben la manera de lluitar amb el gran Goliat. Dones i homes que no es queden aturades, que els avergonyeix la misèria dels maltractats, dels humiliats, d'aquells qui són expulsats de la dignitat humana. Gent que, contra tot pronòstic, dóna temps, pateix del dolor dels altres, aboca esforços i vida a no conformar-s'hi, a canviar-ho. Certament, hi ha molt camí a fer. Però, dins la condició humana, també hi ha la lluita per l'altre. Un batec molt menut i persistent que ens fa sentir plenament humans i ens manté l'esperança. Com deia Pere Quart, aquella fe petita d'un pessebre al passadís.
Desitjo encomanar-vos aquesta esperança, amigues i amics. Malgrat tot. Hi som. Per vosaltres, pels qui pateixen. El vostre dolor també és nostre.
 Us proposo aquest documental sobre la xufa, "Tigernut, la patria de las mujeres íntegras".
Aquí l'autor explica de què va:
I aquí sabem perquè és un documental que està perseguit i es vincula amb els "censurados film festival".
|
Pàgines per aturar-s'hi
▼
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada