Personalment necessito una dosi acotada d'informació, la justa per no perdre'm en tot aquest llarg viatge cap a Ítaca. Però sense excessos, per no quedar-me enganxada en el rebuig cap a certa gent i el mal gust del desconcert i la tristor.
Estimats, estimades homes i dones mancats de llibertat sota la falsa democràcia de l'estat espanyol.
Aquí fins i tot la primavera sap que estem tristos. No acaba d'arribar. Plou, és tot núvol. Les plantes ho agraeixen, cert. Però sentim el fred dins.
Intento posar-me a la vostra pell. No me'n surto, se'm fa difícil imaginar-me la situació que viviu. El que mengeu, amb qui us trobeu, de què parleu. Quina olor fan els llençols, com us renteu la roba, quin tros de cel veieu quan aixequeu la vista enlaire.
Jo no en sé, de política, em costa seguir-la i quan ho faig, em falta distància per no caure en l'impuls. El vostre paper aquests darrers mesos, em dibuixa una imatge de polítics molt més noble del que mai havia previst. Em fa creure en la gent, en l'evolució de la humanitat. Hi ha molts efectes co-laterals, de tot el que està passant. I d'entre tots, desenes i desenes de detalls i de gestos que parlen de vida i de l'amor en el seu sentit més profund.
La primavera arribarà, fins i tot, enmig de la pluja o més enllà de núvols. Les flors s'obriran a mercè del cicle de la vida, que sempre avança.
Penso en vosaltres i em costa tant imaginar com deveu estar... Se m'acudeix aquesta cançó per compartir-vos.
Una molt profunda abraçada, us esperem aviat.
No sé què fer amb la meva vida
La iaia
No sé què fer amb la meva vida,
potser anar a un altre lloc a viure.
Podria ser el Japó
o potser Argentina.
Ningú m'espera al dia a dia,
dissabtes la meva família.
No he après a transformar
l'amor en la rutina.
Omplo el meu temps a la piscina.
Dins l'aigua penso en deixar-te.
Tot sembla anar bé
perquè no em veus per dintre.
No sé què fer amb la meva vida,
potser anar a un altre lloc a viure.
Però et quedes aquí
mirant com passen els dies.
Dies per veure sortir el sol
I que els ocells agafin el vol.
Dies per cantar des del terrat
cançons que curen l'ansietat.
potser anar a un altre lloc a viure.
Podria ser el Japó
o potser Argentina.
Ningú m'espera al dia a dia,
dissabtes la meva família.
No he après a transformar
l'amor en la rutina.
Omplo el meu temps a la piscina.
Dins l'aigua penso en deixar-te.
Tot sembla anar bé
perquè no em veus per dintre.
No sé què fer amb la meva vida,
potser anar a un altre lloc a viure.
Però et quedes aquí
mirant com passen els dies.
Dies per veure sortir el sol
I que els ocells agafin el vol.
Dies per cantar des del terrat
cançons que curen l'ansietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada