Pàgines per aturar-s'hi

divendres, 16 de març del 2018

17 de març de 2018

El joc amb la sorra és ancestral i, per sort nostra (de la humanitat), vigent encara. 

Veig com dia a dia els menuts la fan caure mentre miren la cortina de granets que cauen. Miro com omplen fins a vessar pots i cassoles. Sempre hi ha algun pastís, alguna sopa, gelats. 

També hi ha qui soterra la mà entre l'arena, dins el misteri de si la mà em pertany o és un membre extern. 

Les més exploradores hi amaguen pedres boniques, animals, petxines. 
Dibuixen gargots secrets. Apilonen muntanyes feréstegues. Foraden cràters. Enlairen parets. Els més polits passen l'escombra per deixar el terra net.

És una meravella saber que totes aquestes accions ens construeixen circuits de pensament. 

Que els nostres infants tinguin molta sorra per a remenar i créixer.


Josh Rous
Diggin' in the sand

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada