Aquest matí dedico la cançó a la meva mare, pels seus 75 anys de vida, d'heroïna, de filla, de dona, de mare i d'àvia. En aquesta evocadora cançó algú diu que no vol ser l'heroi de ningú, que vol fer vida normal. Però a vegades el dia a dia, l'atzar, fins i tot allò no desitjat... ens porta ser herois i heroïnes. Sense capa, sense volar. Herois i heroïnes dels de debò. Gràcies mama pel teu recorregut heroic. Hero Family of the year
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada