 |
Cançó de la Plana
Kent Haruf
|
Amb "Cançó de la Plana" recupero la sensació de resistir-me a acabar les pàgines, a acomiadar-me dels personatges. Necessito conèixe'ls més, que segueixin explicant-me la seva vida de cada dia, amb un to deliciós que no embafa, però impregna.
De la història destaco molt especialment els germans McPheron. Aquest dos avis rudes i solitaris, personifiquen la tendresa d'una manera tan i tan subtil, que m'emociona. Com diu la Fe de l'Espolsada, l'autor "Fa important la vida de les persones anònimes, sense grans gestes, i en canvi aquestes esdevenen inoblidables."
El llibre ens presenta gent que creu en les oportunitats. Si ens deixem portar per la vida, apareixen situacions que ens ofereixen obrir-nos al misteri de la humanitat.
El llibre ens presenta gent que creu en les oportunitats. Si ens deixem portar per la vida, apareixen situacions que ens ofereixen obrir-nos al misteri de la humanitat.
Un dels motors del relat és la circumstància que viu la Victòria, una adolescent que cursa en un institut. Se m'acudeix maridar la lectura de "Cançó de la Plana" amb aquest "Fluorescent adolescent".
Fluorescent adolescent
Arctic Monkeys
(Per tu, Nf. Perquè les vaques perilloses ens facin petar de riure sempre més)
Preciosíssim! Com bé dius, impregna. M'encanta que t'encanti
ResponEliminaEls llaços literaris em recorden que les nostres vides han compartit coses meravelloses. Tan de bo perduri en el pas del temps i de les escoles. Un petonarro!
ResponEliminaEm venen ganes de llegir-me'l.
ResponEliminaMolt ben explicat Maria;-)
Doncs anima't a descobrir-lo Glòria!
EliminaComentar-lo serà una bona excusa per trobar-nos, no?