Tenim a punt la llegenda de la diada.
Fa mesos que estem vivint també una lluita amb el drac ferotge. Curiosament, en aquesta versió, Sant Jordi cedeix el seu protagonisme al Poble. Aquella bona gent, que ja es va organitzar en l'època medieval de la literatura, ara diu que els carrers són seus. Digues-n'hi sorteig, digues-n'hi assemblea, digues-n'hi referèndum.
Actualitzant la famosa història que ens configura com a societat, la rosa és una mostra d'amor a la llibertat. Superem l'enamorament ocasional d'aquells joves i ampliem-ne l'efecte transformador. M'agrada pensar que aquella rosa és el símbol de joia per saber-nos vencedors de la mala bèstia.
Zoo
...Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent...
...En la meua boca un correfoc
en la teua orella una verbena
si la cançó mata la pena
som emisaris de la mort...
...Que creme la crueltat, l’ avarícia i l'estafa,
que compartim el pa, l'aigua i les cases.
Vam cultivar un verger al desert,
t’hem descobert un oasi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada