Joguines de la natura
(Ressenya de l'Editorial Mediterrània)
En aquest llibre cada proposta és una petita obra d'art. Una de les que ofereix, parteix de les tiges de fonoll, que permeten fer construccions diverses com ara escales de pintor, cadires, carretons... amb l'ajuda d'una navalla. Al mateixa capítol s'hi recull l'opinió sobre la navalla d'una professora, Huguette Hugon-Derquennes, que diu això:
"Aquest llibre posa a l’abast de les noves generaciones les joguines que els nostres avis elaboraven amb elements de la natura. Es tracta de peces que tenen l'encant de l'efímer però que, cada any, retornen marcant el pas de les estacions i de la vida mateixa. Closques, fulles seques, pedres, ossos... serveixen per crear joguines que duren un matí o... segles.
"A diferència de l'eruga, el nen no es convertia en un adult protegit a l'interior del capoll, i que, a partir dels set anys, l'ús freqüent d'un ganivet protegeix millor que una prohibició"
La navalla com una eina de creixement. Quina paradoxa, oi? Fa temps ja vaig parlar-ne de la (veure febrer 2016), i la segueixo reivindicant. Té moltes possibilitats creatives, motrius, d'enginy i de supervivència. Enmig de tantes ofertes digitals, telemàtiques i electròniques, és tot un repte. Evidentment cal oferir-la en un context de seguretat i quan l'infant està madur per a utilitzar-la. I abstenir a l'infant d'escenes on la navalla pugui tractar-se com una arma. Com la de Pedro Navaja.
Rubén Blades, versió Gato Pérez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada