Dijous rebíem aquest missatge:
"Aquesta matinada, primer dia de la fira de la Mediterrània i en un moment de revolució, en Lluís ha decidit tornar a ser pols d'estrella."
Estimat Lluís. És estrany parlar-te des d'aquí. És estrany saber-te tan a prop, quan ara mateix ets tan efímer. I, malgrat l'estranyesa, sento com un crit la necessitat de dirigir-me a tu.
De dir-te que potser era d'hora, ens quedaven tantes converses a desgranar!
Que la teva opinió del món, de la vida, em feia reposar el cor.
Que em faltarà música compartida, matisar algun caràcter del cantant, una frase de la lletra, algun detall d'un instrument de fons.
Que definitivament em resultarà impossible trobar cap mena de bolet, si tu no em pistes!
Com de bonica ha estat la cerimònia de comiat. I una paradoxa: que plena de vida, que plena de tu!
Com de bonic el petit racó on les teves cendres reposaran i es fondran amb la terra, amb l'aire, amb la pols de les estrelles.
Estimat Lluís. Deixa'm plorar de nou, el cor està trencat. I sàpigues que no és un plor de tristesa. És un plor que parla de la teva llum, que la mort no ens prendrà mai. Un batec de Lluís dins meu. Gràcies i fins sempre.
Where is my mind
Pixies
versió a piano de Maxence Cyrin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada