29 d'agost de 2017

Les terres baixes d'Holanda ens han atrapat. Les terres baixes inundades de bicicletes i de silenci. L'aigua transporta. Les cases volen robar claror al cel opac i s'omplen de vidres. Desenes de flors variades intenten posar el color que l'absència del sol amaga. Els dics representen un pols entre l'home i la natura. 

Dear family, we are grateful of your welcome. We fall in love with your landscape, your people, even your rain. Thanks!

Irremediablement se m'acudeix aquesta cançó...

Bicicletes
Blaumut

4 d'agost de 2017

Sopar cada dia un plat de tomàquets dels de debò. Dels que et sorprenen amb sabors i textures. Dels que surten de les formes previsibles que encaixen perfectes. Sucar pa a la piscina d'oli bo que s'encomana de pigments vermells. Un toc d'alfàbrega, de ceba tallada, d'olivada... 
Estar a ple estiu és això: un plat de tomàquets dels de debò. 

I, si he de posar-hi una banda sonora, aquest italià em recorda l'envelat i nits de ballar de la mà d'un orquestra. Una mena de música que, amb el plat de tomàquets de debò, em fa assaborir l'estiu i suportar la calor com un "efecte colateral". 

Per cert, si voleu tomàquets explosius, opteu pels pagesos autòctons. Impossible superar-ho.


Ciuri ciuri
Roy Paci & Aretuska