Sopar cada dia un plat de tomàquets dels de debò. Dels que et sorprenen amb sabors i textures. Dels que surten de les formes previsibles que encaixen perfectes. Sucar pa a la piscina d'oli bo que s'encomana de pigments vermells. Un toc d'alfàbrega, de ceba tallada, d'olivada... Estar a ple estiu és això: un plat de tomàquets dels de debò. I, si he de posar-hi una banda sonora, aquest italià em recorda l'envelat i nits de ballar de la mà d'un orquestra. Una mena de música que, amb el plat de tomàquets de debò, em fa assaborir l'estiu i suportar la calor com un "efecte colateral". Per cert, si voleu tomàquets explosius, opteu pels pagesos autòctons. Impossible superar-ho. Ciuri ciuri Roy Paci & Aretuska
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada