Quina alegria veure una pel·lícula on qualsevol de nosaltres podríem ser els protagonistes perquè són gent del carrer, amb pantalons tacats, jersei amb boles de vell, abric passat de moda, amb la bicicleta amunt i avall i un estel per fer volar els dies de vent.
El film Rosalie Blum, ha conquerit la placidea i l'encant; allò que és senzill i autèntic, allò que transforma poc a poc.
Alerta doncs amb els perruquers! ;)
De la banda sonora, em quedo amb la versió que fa la Luna Picoli Truffaut d'una cançó de Belle & Sebastian:
Get me away from here
Ara que, la versió oficial dels Belle & Sebastian, té més moviment, no hi ha dubte!
De la lletra, em quedaria amb tantes idees!
"...Toca'm una cançó que m'alliberi..."
"...Em quedaria amb alguna vella història
sobre un noi que fos com jo.
Que veiés l'amor en totes les coses i tota la gent..."
"...No és una declaració,
simplement creia que havies de saber-ho..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada