23 de febrer de 2017

Jo escric. Què m'hi porta? Hi rumio i em sento, ara sí, claravident.

Escric (i parlo) per expulsar. El cos és expulsador substàncies diverses, oi? Treu, circuit de dins a fora. Fa sortir un "objecte" (una idea-objecte), amb impuls. 

Escric (i parlo) per ordenar les idees. El meu pensament s'elabora mentre el relato. Agafa coherència (bé, ho intenta). A través de les paraules, vaig donant voltes fins que trobo el mot, l'expressió, l'estructura, el sentit. Connecto llenguatge verbal amb llenguatge emocional.

Escric (i parlo) per la necessitat de compartir el que visc, sento, penso. Sense compartir el que visc, sento i penso, qui sóc? Com si obrir-me als altres em permetés accedir a una altra dimensió. 

Escric (i parlo) per rebre reconeixement. En el compartir que deia, hi ha alguna cosa més que buidar el pap. Hi ha l'empatia de l'altre, el debat, el contrast. Una mena de reconeixement que alimenta el creixement personal. Ja sigui en positiu com en negatiu.

Escric (i parlo) pel plaer d'assajar en la literatura, de transmetre, de comunicar, "d'embellir".

Vet aquí per què escric (i parlo). 


Flags
Joana Serrat

21 de febrer de 2017

Què és el caos, em pregunta. Cercant definicions trobo algunes idees que sovint vénen dels antics grecs on relacionen el caos amb allò previ al món, a l'origen.

Confusió, desordre complet, desorganització, irregularitat, imprevisió. Estat que possiblement va precedir l'organització del món. Forat sense fons on tot cau de manera inacabable. Lloc sense cap orientació possible, on tot hi cau en totes les direccions. 

Com visc el caos? Com he construit la meva idea de caos? Sovint han estat els infants qui m'han convidat a entrar-hi.

Certament entenc el caos com un desordre. Molts sistemes en funcionament paral·lelament, connectats o no. Caos i moviment, caos i desgabell, barreja, garbuix. 

I alhora, caos com a nus d'energia relacionat amb el batec de la vida. Embolic de fets que desencadenen creacions. El caos fosc i sorollós dóna llum a criatures extraordinàries, esdeveniments meravellosos, processos irrepetibles.  

És doncs, un peatge per a sentir-me viva? Com bellugar-m'hi sense quedar-m'hi atrapada? El meu caos, el caos dels altres... Misteris per desvetllar pas a pas.

No puc evitar de recomanar, ja que m'ha sortir l'expressió calcada, el llibre de:

Critatures extraordinàries
Tracy Chevalier
Editorial Magrana

La foto correspon a una platja del nord de Gal·les, després de sentir-nos com la protagonista del llibre. Una barreja d'arqueòlogues i d'artistes de land art. Petons a totes les G de Gal·les.

19 de febrer de 2017

La visita al Parc de les Olors de Santa Eulàlia de Ronçana em va encantar: amor cap a la natura creant un vincle que hi busca benfici amb respecte. Entendre la natura com un complement imprescindible de la nostra història. El repte de conèixer la natura per conèixe'ns a nosatlres mateixos.  

Es fa difícil triar una planta. N'aniré parlant... Avui esmento el romaní, com a emblema del parc i del nostre paisatge.

Romaní 

Romaní del caminet, 

herba humil, 

floreta blava. 

Vora la vinya has crescut, 

entre el mar i la muntanya. 

 Tomàs Garcés 

Visualitzar el Parc de les olors
(minut 18.40)

Petita entrevista a la Pilar Comes del Parc de les olors
(minut 29.30)

10 de febrer de 2017

Dissabte vinent, 18 de febrer, hi ha una manifestació: "Volem acollir". Una espurna més en la foscor d'aquest mar Mediterrani fosc que avegonyeix. 

Si ens veiéssim mútuament com gent normal, els d'aquí, els d'allà, els d'endins i d'enfora, morens i pàlids, benestants i pidolaires... Això és una crida a la vida.

Gran manifestació, volem acollir


La gent normal
Manel (versió de Pulp)

4 de febrer de 2017

Un equip de professionals amb en Gerard Coll-Planas i la Maria Vidal entre d'altres, han enllestit una tasca interessant sobre la qüestió de gènere. Es tracta de tres petits vídeos que odrenen idees i omplen de sentit algunes paraules. 

L'he visualitzat i m'he sentit que he descobert conceptes i mirades. Em sembla que podem obrir la ment, el cor, el cos. Em sembla que els humans som molt més complexes del com en realitat funcionem. Quanta vida per explorar encara!


Vull visualitzar els vídeos divultagatius