Pàgines per aturar-s'hi

dimarts, 21 de febrer del 2017

21 de febrer de 2017

Què és el caos, em pregunta. Cercant definicions trobo algunes idees que sovint vénen dels antics grecs on relacionen el caos amb allò previ al món, a l'origen.

Confusió, desordre complet, desorganització, irregularitat, imprevisió. Estat que possiblement va precedir l'organització del món. Forat sense fons on tot cau de manera inacabable. Lloc sense cap orientació possible, on tot hi cau en totes les direccions. 

Com visc el caos? Com he construit la meva idea de caos? Sovint han estat els infants qui m'han convidat a entrar-hi.

Certament entenc el caos com un desordre. Molts sistemes en funcionament paral·lelament, connectats o no. Caos i moviment, caos i desgabell, barreja, garbuix. 

I alhora, caos com a nus d'energia relacionat amb el batec de la vida. Embolic de fets que desencadenen creacions. El caos fosc i sorollós dóna llum a criatures extraordinàries, esdeveniments meravellosos, processos irrepetibles.  

És doncs, un peatge per a sentir-me viva? Com bellugar-m'hi sense quedar-m'hi atrapada? El meu caos, el caos dels altres... Misteris per desvetllar pas a pas.

No puc evitar de recomanar, ja que m'ha sortir l'expressió calcada, el llibre de:

Critatures extraordinàries
Tracy Chevalier
Editorial Magrana

La foto correspon a una platja del nord de Gal·les, després de sentir-nos com la protagonista del llibre. Una barreja d'arqueòlogues i d'artistes de land art. Petons a totes les G de Gal·les.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada