La possibilitat de formar-se en aquest art, ancestral com la humanitat mateixa, queda reduïda, massa reduïda a uns quants. Em molesta profundament aquesta idea.
El consum de música està profundament condicionat per altes esferes.
La música és de tothom i totdon. Tot infant i tot ancià. Tota condició humana està configurada per la música: una cançó entonada, un ritme picat amb les mans, un xiular despistat, un escoltar un refiló d'ocell.
En aquests temps que corren no podem oblidar-nos-en: la música ens pertany. Ens permet expressar-nos i completar-nos. Individualment però també i sobretot com a grup social.
Comparteixo amb vosaltres aquest breu article que també hi reflexiona.
La música és elitista?
Mentre hi dono voltes, deixo que soni aquesta melodia i provo de viure-ho millor.
Don't worry, be happy
Bobby McFerrin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada