1 de setembre de 2016

Totes les cançons i poemes poden tenir diverses interpretacions. Jo vaig sentir com cantaven aquesta dirigint-se a tots els qui viuen tantes misèries i pors, que els val més travessar el mar i jugar-se la vida. Fins i tot, perdre-la. 

Perquè m'entossudeixo a no oblidar-me d'aquesta realitat, de les realitats que ens embruten la innocència, de les veritats que acusen el nostre continent i la nostra "cultura" d'hipòcrita. Cal seguir avançant cap a la dignitat de tothom. 

Cantada a pèl amb quatre palmes que li fan companyia, enmig d'un camp de refugiats, agafa molta més força. 


No t'adormis
Txarango

Si la nit t'ha atrapat lluny de casa
i el camí t'omple de tresors les mans,
no portis res de mi a l'equipatge,
no vull ser un vell neguit mar enllà.

Que amb el vent cap cançó no et segueixi
i els teus llavis s'oblidin de tot.
Que demà sigui lluny on despertis
i, passa a passa, balli amb tu la sort

Que mai no és tard per començar de nou,
per atrapar els teus somnis.
Que avui és sempre, encara
però tota la vida és ara, no t'adormis.
No t'adormis.

El demà desplegarà les ales.
Serem boira. Serem somnis llunyans.
Com la pols, com la pluja, com el so de les onades.
Serem l'aire que va omplir d'alegria les ciutats

Que mai no és tard per començar de nou,
per atrapar els teus somnis.
Que avui és sempre, encara
però tota la vida és ara, no t'adormis.
No t'adormis.