Una passejada en bicicleta pels camins que envolten el poble, dóna per molt. Aquests dies els núvols feien dibuixos de tota mena. Aquarel·les autèntiques, sense cap pinzell.
Em vaig deixar sorprendre per una flor de marge. Quan otorguem a la natura la potestat de fer poesia, apareixen poemes com aquest: el marcet, all de bruixa o calabruixa.
Fixeu-vos, com és.
Sota els meus ulls, en aquesta flor hi ha rima consonant, hi ha ritme, hi ha bellesa, hi ha missatge. Un impacte en forma d'imatge que m'evoca a algun espai íntim. No és això, la poesia?
M'agrada també cercar com la dibuixen, els botànics experts. Ja ho saben, a les escoles de disseny, que la natura és una gran dissenyadora de formes?
Aprofito per recomanar el llibre "Males herbes", de Ramon Pascual, Edicions Cossetània. M'ha permès apropar-me a moltes plantes que veig sovint entre els panots de la vorera, esquerdes de tàpies o marges abandonats.
És en aquest llibre on hi he trobat una cita meravellosa que fa referència a les males herbes, i els dóna la volta:
"No oblide mai les castes flors anònimes
vora els camins que creuen el país.
Per elles tinc un amor principal.
Amb ulls goluts i grandíssim respecte
les veig sovint i tempte els seus estams,
el dèbil os, la dolça anatomia.
El seu destí dignament proletari
és alegrar la vida de tothom."
Vicent Andrés Estellés
"Les flors sense nom" (Ram diürn)
Si voleu conèixer una descripció de la calabruixa, aquí hi ha una extracció de wiquipèdia...
"És una planta petita de fins a 30 cm d'alçada, amb un raïm molt dens que agrupa de 15 a 40 flors blaves i petites situat a l'extrem d'una tija sense fulles que surt directament del bulb. Les fulles, que surten de la base són llargues i primes i solen quedar esteses per terra excepte de vegades, alguna de curta que s'aguanta dreta. Es fa en herbeis, prats, camps, sembrats i vores de camins. També es conrea en jardineria."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada