Les meves germanes i jo ens sentíem joves i ens vam deixar portar per les ganes de ballar.
Els menuts, que ja no són tan menuts, van deixar-se enlluernar per la vibració del concert: la combinació del so, els llums, l'escalfor del públic i la música per ella mateixa. Cantar fins a deixar-se la veu, somriures de complicitat en algunes cançons, quatre salts esbojarrats...
A mig concert, l'entusiasme va deixar lloc a una actitud més observadora. Asseguts els sis al costat de l'escenari, ho captaven tot com veritables espectadors. Alguna parpella que queia de tant en tant, però sense perdre el fil.
Estic molt contenta de compartir amb vosaltres aquestes ocasions. Conscient que entrem en una etapa diferent, on els jocs de nines van deixant pas al joc de fer-se gran, em sento també molt agraïda de poder-hi ser.
Vosaltres, fills, nebodes, nebot, germanes, em feu sentir viva i agraïda. Quina cançó us podria dedicar? Sota la llum del sol? El món és teu? Odissea? Invencibles? Tintín?
Totes i cada una d'elles, per fer més fort aquest llaç que ens uneix. Per vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada