Pàgines per aturar-s'hi

dimecres, 17 de febrer del 2016

17 de febrer de 2016

Volia compartir-vos el reportatge del Sense ficció del mes passat: "Sense Ficció To Kyma Rescat al Mar Egeu". Ara està penjat al web de la sexta. Aquest documental narra la proesa d'un equip de socorristes catalans que s'han instal·lat a l'illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. Famílies senceres, amb nadons i avis, es juguen la vida diàriament.La tasca que s'han autoadjudicat és la d'ajudar a desembarcar les petites barques. Els passatgers només desitgen tocar de peus les terres europees. És la seva única i última esperança. S'escapen de la guerra, de la fam, de l'aigua brava, de les màfies, del no res.

Davant l'inmovilisme institucional de tots els països que rodegen aquest mar tan històric i tan vergonyós en l'actualitat, hi ha persones que diuen prou. Prou a no fer res. Prou a donar per bo el que els governs no atenen. Prou a no veure una persona que lluita per la seva vida i per la seva família, en els milers de refugiats que travessen el mar. Prou.

Aquests socorristes s'han arromangat i ofereixen el que saben fer: recollir gent de l'aigua, allargar-los la mà. Prendre nens i nenes, nadons en molts casos, i posar-los a terra ferma. 

Hi ha moments de tot: des de l'alegria dels qui es veien ofegats i ara es veuen salvats; l'aprofitament de les petites naus abandonades; el metge voluntari que els seguia a tot arreu; el responsable mafiós que van enxampar; el naufragi d'una barca amb més de 300 persones; l'home gras que demanava auxili...

No busquen cap heroïcitat. Simplement, no han suportat quedar-se plegats de braços. Us admiro, nois. Gràcies pel que feu amb els nouvinguts. Gràcies per obrir-nos els ulls als que ens ho mirem per la televisió. El meu cor us acompanya. 

I quina gran pena, que s'hagi retirat el vostre documental. És un testimoni que remou.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada