13 de febrer de 2016

La benvinguda als nou anys

Han pres un pal de terra. El pal podia transformar-se, i tant! Un parell de navalles han servit per afilar-lo i polir-lo. A mesura que arribaven els amics, s'anaven afegint al ritual ancestral del pal. Cada un,concentrat en el seu estri. Un pal llança, un pal punyal o bé un pal fletxa. 

De fosc, han sortit per jugar al Raig mortífer. Han anat un tros enllà pel camí de Can Calçaplè amb les llanternes a la mà enceses. Res massa atrevit, tampoc. La foscor encara els fa respecte. D'aquí a tres o quatre anys la foscor els atraurà, segur. El joc era tan simple com avançar per aconseguir guanyar. Això sense ser reconegut per qui para (trasvassament d'anoracs i sabates...). Les espases a prop, per si un cas un senglar treu el nas... El cel estava preciós: tot dibuixat de núvols que es deixaven portar pel vent i que obrien finestres d'estrelles. Estel fugaç inclòs. "Els tres reis", ha dit un. "La meva àvia", ha afegit l'altre.

Han sentit el conte de La Filla del Mag
asseguts a terra, fent hipòtesis de la històra. I s'han deixat sorprendre per una crònica bonica i agredolça.

Han tornat per queixalar sense pietat unes pizzes. Han enllaçat el sopar amb una jam session. Primer ha estat de pets i rots. Després de piano, guitarra i ukelele. Una delícia sentir-los tocar i cantar des del cor.

Passada la mitja nit, cap al llit tots. Pijames i salts al matalàs. El conte de La Flor de Panical ha estat un intent d'hipnotitzar-los. Intent fallit però. Enriolades per a tutti quanti. Debat sobre si cal el llum del passadís obert. I, finalment, silenci.

A les vuit, recullen al primer. Té partit de futbol. Abraçada de tendresa per a acomiadar-se. 

Una estona amunt i avall amb el cotxe meravella i l'esmorzar en pijama: enceten un pastís boníssim de pa de pessic que un d'ells ha portat com a regal. "M'agradaria que el tastéssis", li diu l'amic pastisser al més desganat. Sorprenentment, el prova. Omple de joia veure com els petits se'ns fan grans. O mitjans...


A mig matí, es produeix la desbandada. Més abraçades de tendresa. Gràcies, gràcies, s'ho han passat molt bé. Certament.

Bufar les nou espelmes del pastís, al vostre costat ha estat un regal preciós. Ha estat tan simple i bonic alhora com un pal polit i acabat en punxa.