Sense saber-ne, de música, no em vull resistir a parlar-ne. La música és universal, no és propietat d'entesos. Tot i que els entesos, ho reconec, poden aportar-hi informació interessant.
Parlo doncs, com a ésser viu a qui la música li remou tants secrets, tantes veritats, tants sentiments o sensacions... que no aguanto sense explicar-ho!
Aquí en va una, sense motiu aparent. O sí.
Aquest passat desembre vaig anar a un concert en petit format del Xarim Aresté. He de confessar que em va sorprendre ell com a cantautor. Es va fer tímidament proper, el suficient per empatitzar. Ah, per cert, que va oferir també el seu llibre de poesia "Catacumba umbilical". La casa del libro en diu això:
"El poeta, compositor y guitarrista Xarim Aresté realiza una espectacular entrada, por la puerta grande, en el panorama literario catalán. El autor de Flix busca nexos de unión entre el pasado, el presente y el futuro, apuesta por la reinvención de lo que nos rodea para lograr que la esperanza triunfe... y expone con sus poe
Us proposo "L'univers li sua", del disc la Rosada. M'agrada com comença, com avança i com es repeteix.
L'univers li sua
Xarim Aresté
Junts, vàrem començar-ho junts.
Sempre esperant la gran hòstia,
sempre volent estar a punt.
Farcits de fatigues i d'amor
sempre tan atents a la cosa,
sempre vigilant el forn.
Paranoics preciosos
per a qui ploureu?
Tan bé i tan bonic…
a l'Univers li sua.
Tan maco i ben parit…
Si ets príncep o bandit…
fills de puta i eixerits…
tan si ets pobre com si ets ric…
si ets religiós o escèptic…
a l'Univers li sua.
Cansats, comencem a estar cansats.
Sempre hem anat a la nostra
sempre ens hem comptat a part.
Vivim com soldats enfarlopats
sempre som en peu de guerra
sempre acabem asclats.
Paranoics preciosos
per a què reseu?
Tant temps
tan deprimits
tan clar i tots ho hem vist.
A l’Univers li sua.
Si ets digne o ets un frau…
Si ets l'amo o ets l'esclau…
si vius tranquil i estàs en pau…
amb un diploma o un postgrau…
si tot depèn d'un dau…
Margalida o Maripau…
Una donzella o un gripau…
Sempre esperant la gran hòstia,
sempre volent estar a punt.
Farcits de fatigues i d'amor
sempre tan atents a la cosa,
sempre vigilant el forn.
Paranoics preciosos
per a qui ploureu?
Tan bé i tan bonic…
a l'Univers li sua.
Tan maco i ben parit…
Si ets príncep o bandit…
fills de puta i eixerits…
tan si ets pobre com si ets ric…
si ets religiós o escèptic…
a l'Univers li sua.
Cansats, comencem a estar cansats.
Sempre hem anat a la nostra
sempre ens hem comptat a part.
Vivim com soldats enfarlopats
sempre som en peu de guerra
sempre acabem asclats.
Paranoics preciosos
per a què reseu?
Tant temps
tan deprimits
tan clar i tots ho hem vist.
A l’Univers li sua.
Si ets digne o ets un frau…
Si ets l'amo o ets l'esclau…
si vius tranquil i estàs en pau…
amb un diploma o un postgrau…
si tot depèn d'un dau…
Margalida o Maripau…
Una donzella o un gripau…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada