Em rellegeixo alguns textos d'aquest blog, n'escolto les músiques, miro els comentaris d'amic@s.
Certament aquest blog ha estat un relat del pas del temps. He compartit els meus tresors, descobriments que apareixien pel camí. M'ha servit per denunciar allò que no és digne per a la vida. He publicitat iniciatives interessants.
He connectat amb el meu passat, amb ofertes culturals atractives. He buscat, sovint, una música o una lletra per arrodonir els pensaments, per completar-los.
Tanco aquesta etapa agraïda del que m'ha aportat, del que ha construït dins meu o al voltant de la gent que estimo.
Agraïda perquè m'he sentit acompanyada. Agraïda perquè fent-lo m'ha semblat ser una mica més útil al món. Agraïda perquè he après en la recerca. I perquè ara que ho veig, amb distància, sé que el camí que em falta és encara més enorme que mai.
Les teves paraules, Anna, em van fer pensar. I sí, tanco aquesta porta, aquest blog. I us dic gràcies, seguim. Al carrer, al bosc, a les xarxes, assegudes al voltant d'una taula. Som-hi.
El racó del romaní
Ludwig band
Gràcies Maria...i no deixis d'escriure
ResponElimina