Avui he buidat el composter. Fulles de carxofa, castanyes amb cuc inclòs, branques de parra, capes de ceba, herbes massa altes, baies de pèsol, rams pansits, fullaraca del lledoner, bardissa inoportuna, aglans recollides d'algun bosc de tardor... Tot. Tot, quan ve de la natura, es descomposa. La terra ho acull, hi posa centenars de petites bestioles i esdevé la transformació. Era rebuig, era marcit, era embolcall, era caduc. Amb pas del temps, transmuta a una nova matèria, viva i nutritiva. De nou la natura m'ofereix una preciositat de metàfora. No puc dir-hi res més. Primer havia pensat aquesta cançó. Feuilles mortes Yves Montand, versionada per Nora i Isaac
Però per evitar caure en la nostàlgia, proposo aquesta altra. Ara i aquí. Sigueu felices. La vida és ara i aquí Amadeu Casas, Victor Uris, Big Mama
La descoberta d'una simple cançó melangiosa interpretada per una nena i un nen, acompanyada només per un puntejat de guitarra i unes notes de trompeta. La bellesa, una vegada més, d'allò senzill, d'allò net, d'allò autèntic. La connexió d'una música cubana amb una veu francesa i uns trets asiàtics. La meravella de com l'art sintonitza i armonitza les cultures, com les fa complementar-se. Celebro, una vegada més, com el contingut de la lletra converteix una situació hostil en un regal a la humanitat.
