Revetlla de Sant Joan de 2019

Si todo va tan bien 

¿por qué este dolor que siento? 

L'altre dia, escoltant aquesta cançó, vaig quedar-me atrapada. És cert que aquest sentiment a vegades se'm fa present. 

Sóc conscient de la fortuna vital en les persones que tinc a prop, en la professió enmig d'infants, en l'accés que tinc a la bellesa de la natura i de l'art, en la sensació de descobrir petits signes d'esperança. 

I malgrat tot plegat, a vegades noto aquesta mena de tristor. Em pregunto qui sóc jo enmig del món. Possiblement ningú pot comprendre tots els pensaments i secrets que es couen en el meu cap. Què em genera la incomprensió? Ha de ser dolorosa, la solitud? 

Deixaré que la Revetlla espolsi aquestes boires. 

Si está bien

Los Planetas

Si está bien

Versió de Delafe

Si todo va tan bien 
si todo va tan bien 
¿por qué este dolor que siento? 
si todo va tan bien 
si todo es tan sencillo 
¿por que este vacío que siento? 
si esta bien 
si esta bien 
si es tan fácil 
¿por que duele así por dentro? 

2 de juny de 2019

Feia dies que havia retallat aquest fragment d'una entrevista a en Joan Margarit, a partir del seu últim llibre. El llegeixo i rellegeixo perquè me'l sento tan meu! 
Doncs vinga, que l'atzar ens sigui favorable:)

"La vida va molt ràpid; tots els tòpics com “Es pot aprendre dels errors” són romanços. Quan acabes de fer un error ja estàs preparant el següent. I si t’entretens gaire aprenent d’aquest error, el següent encara serà pitjor. Va tan ràpid que no tens temps de res. Per tant, l’atzar ha de ser favorable perquè descobreixis coses." 

Joan Margarit

On my own
Madeleine Peyroux