A les golfes de la mare hi ha una revista vella. Una revista que vam fer a l'institut, marcada per un rellotge aturat a un quart de set. La fullejo i no puc parar de somriure topant noms i cognoms dels adolescents que em van acompanyar en els passadissos. Ara ja, tots adults, alguns retrobats.
Llegeixo els articles i m'emociono de pensar quanta feina feta, i que agraïda estic a les professores que van creure en aquest recurs, quantes hores dedicades, quants esforços... No crec que siguin en va.
Segur que ara també hi ha moltes docents apostant per alumnes, apostant per mètodes, apostant per estructures, apostant per equips. Sé que sovint la decepció se'ns menja l'actitud d'agraïment.
Doncs bé, avui dic en veu alta: quanta feina feta, i quantes llavors sembrades. Res no és en va.
Running
Rayan Downey