23 d'agost de 2018

No menystinguem la poesia del cos. El llenguatge de les no-paraules. L'expressió íntima del moviment. 

La cadència d'una respiració en el moviment suau d'un braç.

En el salt ferotge d'unes cames.

En el caminar àgil d'uns peus.

En la tombarella lliscant per l'esquena corbada. 

He tastat el plaer de veure dones i homes units en fils invisibles i harmònics que escriuen poesia en el seu bellugueig. La poesia del cos, anotada amb lletra clara.

I jo dic: no menystinguem la poesia del nostre propi cos, encara que maldestre. També l'infant que no sap agafar el llapis, un dia escriu una carta d'amor. 

Conseqüències

Companyia Moveo

(Premi Moritz Fira Tàrrega 2017)