27 de juny de 2018

M'acomiado de les meves companyes, companys contenta de saber que hem fet una bona feina; inacabada, però bona feina. 

M'acomiado sabent que no estaré enlloc tan bé com aquí. Trobaré un racó que me'l senti tan propi?... Difícil.

Me'n vaig i porto la motxilla carregada de vivències que m'han fet eterna aprenent del dia a dia. I tan plena em sento, que ara mateix em ve de gust obrir aquest bagatge a nova gent, nous espais.

Enyoraré el tragí dels passadissos, "el asombro" dels menuts, la capacitat de reinventar-nos a cada moment... N'estic segura.  

Compartirem, en la distància, el repte de fer un equip on cadascú se senti constructor del projecte. El gran repte d'acompanyar als nostres infants (i les seves famílies); perquè treguin allò meravellós que ens fa persones úniques i creadores, amb els nostres dons, d'un món més habitable.



Roderes de fang
Marcel Lázara i Júlia Arrey

16 de juny de 2018

Sens dubte, és una pena incomprensible, la de saber que els qui han tirat endavant la voluntat del nostre poble estan empresonats. 

Però la imatge del Junqueras donant classes enmig dels presidiaris, la trobo d'una llum increïble. Que orgullosa em sento d'aquests agents transformadors, en aquestes condicions tan pèssimes i indesitjables.

Una abraçada de llibertat, de la llibertat que dóna el pensament i el trascendent. Per aquesta llibertat no hi ha cap barrot que empresoni. Gràcies per seguir en la lluita, nosaltres també hi som.

Una petita mostra la trobem, per exemple, en l'exposició col·lectiva "Art per la llibertat". Aquí una quarantena d’artistes vinculats al poble han cedit obres seves de diferents formats. Amb aquesta mostra es pretén posar l'art al servei de la solidaritat amb els perseguits per raons polítiques. 

Són moments on la dignitat ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens fa atendre allò que està atacat deliberadament i injusta. Som un poble on les adversitats ens transformen en millors persones.  

Aquesta cançó voldria que transmetés, com la situació dels nostres presos polítics, la "bellesa" (en el sentit humà) que pot arribar a expressar una situació dura i desagradable.

Catalina

Rosalia

6 de juny de 2018

Escric sobre una olor efímera. Un concert, efímer. Allò efímer que es pot saborejar en un sol instant. Pouar després en els records és una mena de succedani... 


l'olor de mèlia

l'olor de mèlia florida

quan no hi comptava.

aquesta olor dolça 

que s'emporta el malhumor

no se sap ben bé on.

l'olor em va dir un dia

que la gravetat dels cossos

es fonia al seu pas

i que és el vent suau 

qui la pinta de lila.

l'olor de mèlia arriba

l'olor de mèlia se'n va;

l'olor de mèlia remou 

l'olor de mèlia és tova i suau.

arriba i se'n va. i quan no hi comptaves...

Com el concert d'Elliott Murphy, d'avui. El recomano.

Tell me
Elliott Murphy

1 de juny de 2018

Aquests darrers dies de curs s'esdevenen converses amb una colla de tauronets petits. Alguns de 3 anys, alguns de 4. Tota una vida, tan breu que tot queda a prop. Tot està per estrenar, tot és extraordinari.

Parlem de l'ara, del que serà a partir del setembre, especulem, imaginem plegats. Escenaris complets, desitjos sense censura, tal i com se senten. Les seves connexions són tan sorprenents, tan suggerents, tan envejables! 

Ments i cors oberts al nou dia, generosos en l'amor, exigents en les rutines. 

Somric mentre us penso, mentre us recordo fora del dia a dia, mentre us escric. Somric i deixo que el vostre rastre s'impregni dins meu. 

Bambo

Antònia Font