"Sóc fill de mestres de Cardedeu"
El gran mestre Adrià Puntí va omplir-me musicalment uns anys. El geni de la poesia a l'escenari, de l'enginy musical. La història ens proporciona veus i profetes.
Fill de presons
Adrià Puntí
diumenge, 30 d’abril del 2017
30 d'abril de 2017
Des que va sortir el disc que tinc ganes de dedicar aquesta frase als que poden sentir-se al·ludits. Una pila d'infants que viuen de primera mà la il·lusió de les seves mares i pares:
El gran mestre Adrià Puntí va omplir-me musicalment uns anys. El geni de la poesia a l'escenari, de l'enginy musical. La història ens proporciona veus i profetes.
Fill de presons
Adrià Puntí
El gran mestre Adrià Puntí va omplir-me musicalment uns anys. El geni de la poesia a l'escenari, de l'enginy musical. La història ens proporciona veus i profetes.
Fill de presons
Adrià Puntí
divendres, 21 d’abril del 2017
21 d'abril de 2017
Veig el pont. És un pont que no sé ben bé què travessa. Més o menys tinc clar què deixa enrera. Puc intuir molt vagament cap on porta.
A cada costat del pont hi ha etapes, capes, cicles, pàgines, capítols... diferents. Connectats i articulats.
Em ve al cap un nadó en el bell art d'alimentar-se a través del pit de la mare. Quan li comencen a aparèixer dents, pot afegir nous aliments a la seva dieta. Fins que la criatura abandona el pit. És una nova etapa. Algun pont ha permès passar d'un lloc a l'altre.
Proposo aquesta cançó per la referència evident a un pont, tot i que el contingut és esfereïdor. Com pot ser que una tragèdia així pugui cantar-se amb aquesta dolçor?
Caterina (Sota el pont de Lió...)
Lídia Pujol
dimecres, 19 d’abril del 2017
19 d'abril de 2017
Si diumenge celebreu Sant Jordi amb un llibre, conegueu l'opinió de la Marta Ardite sobre els àlbums il·lustrats.
Vull llegir l'article "La mirada infantil: un món en imatges"
En definitiva, l'àlbum i l'infant, un diàleg, un va-i-vé d'informació, que ens configura, ens reafirma, ens retroba.
No sé si hi té massa a veure, però m'ha suggerit aquest aquest vídeo on també hi ha un diàleg, energia d'anada i tornada.
Left Handed Kisses
Andrew Bird - (ft. Fiona Apple)
Vull llegir l'article "La mirada infantil: un món en imatges"
En definitiva, l'àlbum i l'infant, un diàleg, un va-i-vé d'informació, que ens configura, ens reafirma, ens retroba.
No sé si hi té massa a veure, però m'ha suggerit aquest aquest vídeo on també hi ha un diàleg, energia d'anada i tornada.
Left Handed Kisses
Andrew Bird - (ft. Fiona Apple)
diumenge, 9 d’abril del 2017
9 d'abril de 2017
Què volem? Què ens fa felices? Què ens omple? Quins peatges paguem? Què ens fa lliures?
Val la pena rumiar-hi, escoltar-nos.
La veu trencada de Zaz en parla.
Amor a canvi de...?
Jo sé què vull: escoltar-la amb tu per ser feliç mirant-te.
Je veux
Zaz
dilluns, 3 d’abril del 2017
3 d'abril de 2017
Sergei Makhotin, fa aquesta reflexió fruit de la seva experiència personal amb els llibres...
"En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb
capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona,
o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre,situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar.
Després el vaig seguir a través d’altres
mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent. Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina,
i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no
s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
(...)Llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer."
"En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb
capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona,
o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre,situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar.
Després el vaig seguir a través d’altres
mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent. Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina,
i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no
s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
(...)Llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer."
