El regal ha estat un "metxambrat" de conte-música. Ho coneixeu?
"Sempre de vacances" és un cd de les Princeses barbudes, el tercer. Nosaltres ja hem gaudit del primer (Cançons i rimetes) i segon (L'enciclopèdia baixeta de la nit). Per això ens hem animat a regalar "Sempre de vacances". Les il·lustracions ens completen la lletra i el text de cada cançó.
Al meu gust, el tema central surt dels clàssics, és imaginatiu, sorprenent, passeja per un món a cavall de la realitat (ocells migratoris) i la imaginació (com s'ho fan en realiat els ocells migratoris?). M'encanta.
Això em fa pensar en l'ús excessiu, en alguns llocs, de les cançons que acompanyen les rutines dels infants: per rentar-se les mans, per mocar-se, per cordar-se la bata, per dir-nos bon dia... És cert que dir-nos les coses cantant, ens ajuda a fer-ho amb més alegria, a memoritzar-ho. Però no en fem un abús, siusplau. No és la música un mitjà d'expressió? En el cas que ens faciliti la vida com a mitjà de treball, sapiguem-ho compensar!
L'autora, Helena Casas, amb en Marc Marcé, fan una creació menuda i delicada enfocada a la mainada. Sovint utilitzen instruments de joguina, però no només. Ens recorda en Comelade.
A l'Helena la recordo de la celebració dels nostres 30 anys al Montseny (la Trentoni Reif), i també de la formació amb Pomada (per què vau plegar Carles i Helena?). En el seu treball hi ha també una tasca de recuperar música del folkore, actualitzant llenguatges. És una feina d'herois!
No dubteu de fer-hi el tafaner i escoltar-los a: 2princesesbarbudes
Bona mossegada. Gaudeixo molt dels fils q deixes caure, per veure si algú els vol estirar. Un petó
ResponEliminaAra sóc jo, qui m'endinso en els fils que has deixat caure tu. Espero no fer-m'hi un embolic! Gràcies per ajudar-me a "tirar la xarxa". La propera trobada... serà un pas endavant?
Elimina