La setmana passada l'Andreu estava pioc... Estava empiocat. Sort que ha anat revifant. De tota manera, de tant en tant cal que algú s'empioqui per no perdre tampoc la paraula... Aquesta música tan essencial (de tocar l'essència) es versiona sota la mirada d'uns ulls i veus exòtics. Que bé quan la globalitat serveix per a realitzar productes com aquests...
roinejar... quan tot just plou xispes d'aigua. badar... la bossa per a posar-hi la fruita. enneigat, quan el menut està emmarat, nostàlgic, tristoi. no trobo la paraula als diccionaris oficials.
Avui estreno la finestra. Per nesprar allò que no deixa créixer l'enfiladissa. I per regar el que estira amunt. És una mica un calaix on guardar-hi les troballes que fan preciosos alguns moments. Em declaro seguidora inqüestionable del programa radiofònic de l'Albert Puig, Delicatessenicat. D'aquí en trec bona música i, sobretot, moltes maneres de descriure-la! Per si algú s'anima a escoltar-ho, aquí hi ha l'enllaç d'una sessió
